Paidosfera

El joc  ha existit des de sempre, són molts els autors que sostenen que aquesta activitat no només és lúdica, sinó que serveix també en el desenvolupament i l'aprenentatge. Normalment amb el joc i quan juguem fèiem representacions del món, situacions reals o imaginàries en les quals ens submergim. Ens creiem semblar-nos als personatges que s'han convertit en models o herois ideals. Alhora que ens prepara per a la vida diària, el joc ens permet escapar de la realitat, encara que sigui només per un instant de la nostra vida, per això resulta tan atractiu.

M'he aixecat pensant que seria un nou dia, una nova oportunitat...quina ingenuïtat...la realitat segueix sent la mateixa, de nit i de dia. No saps que ho eres tot en la meva vida i ara em fas sentir, allò que creia un impossible.  Estic ferida de mort, però tot i així, avui ...

...ja som conscient de la teva covardia i feblesa.

...ja no hauré d'aguantar la respiració cada vegada que sent la porta.

...ja no sentiré vergonya de sortir al carrer colpejada.

...ja s'acabat anar a retirar les denúncies.

...ja no més maquillatge per tapar els cops.

...ja no més sang.

...els meus fills podran pujar les escales sense por a trobar-me mig morta.

...puc sortir d'aquesta presó, ja...

Avui una lectora del bloc m'ha fet arribar la següent queixa:

He començat a fer feina de professora a una escola concertada de les Illes Balears i la meva sorpresa ha estat que no començarem a cobrar fins al novembre o al desembre. Pareix que això només succeeix als que començam a les concertades/privades de les Illes perquè la Conselleria diu que hi ha molt de professorat nou i que no tenen temps de fer tantes nòmines. Com és possible? A quina altra feina passa això? És una vergonya, però de moment vaig a veure si em concedeixen un crèdit&

Crec que mereix la pena aturar-se un segon i fer cinc cèntims del tema. Jo també voldria saber com és possible?

Un creu que els publicistes tenen molta cura alhora de vendre un producte X, però ja diuen "piensa mal y acertarás". Així que per fer aquest experiment he agafat una revista del cor, que reparteixen gratuitament cada diumenge amb un diari local. I la veritat és que a la primera fulla ja he quedat sorprès: Braun silk-épil: adiós al vello, incluso al más corto. En la imatge de l'anunci apareixen dues dones amb les cames ben depilades. Per vendre una màquina de depilació em penso que no és necessari fer una associació de la feminitat amb la sexualitat i la bellesa, què ocurrents!. Llavors he pensat, no pot ser que a la segona fulla de la revista ja es deixi tan clar el sexisme. Tot i així, li he donat un altre oportunitat, però res!. Després d'anuncis de dietes, de perfums...he arribat al conte de La Cenicienta: érase una vez una mujer normal...que gràcies a Party Feet pot prolongar la màgia de la nit; tot això per anunciar unes plantilles per a les bofegues. Tornem "a las andadas", ja estem un altre pic reforçant determinats estereotips, és a dir, una dona normal és aquella que duu sabates amb tacó, un vestit llarg i cerca al seu príncep blau.

Quan creia que tot havia acabat amb aquests dos anuncis, no!. Encara quedava el primer premi en anuncis estereotipats i sexistes...