Paidosfera

Hace un tiempo escribía en mi blog sobre este tema y desde entonces la "eurodecepción" es incipiente y sangrante. Tanto que me he visto abocado a escribir para ver si puedo parar la hemorragia. Vamos al lío que para eso hemos venido. 

La unión europea se parece cada vez más a los famosos zombis de "The walking dead".

Ja estic fart de les mentides, la hipocresia i la demagogia de la nostra classe política. No governen en favor del poble, només ho fan per mantenir el seu status i els seus privilegis de "nuevos ricos". Senyors i senyores polítics i politíques, on queda el sentit comú? i la dignitat? i la transparència?. Perdoneu, ara només pensen en no perdre la cadira del poder, la influència i les comissions. Per si no ho saben, jo no vull formar part d'aquesta gran mentida, no vull més "telebasura política", no amb el meu vot.

I desgraciadament els que diuen ser d'esquerres, no ho són, tot i que ho pensen; i no parlarem d'aquells que diuen ser del centre, hi són encara més a la dreta que l'esquerra...En resum ens queda la "telebasura política" que es com s'ha de dir a tot aquest pastís pudent.

Vull fer una aclaració...tot i aquesta mala olor...jo sé que hi ha persones que lluiten per donar un altre color a la política, però tot i així és molt complicat. Ningú pensava que David guanyaria a Goliat...Així que tot és possible. 

  En todas partes hay una sola forma de gobierno que sea natural, es decir que sea la mejor. Aristòteles

El joc  ha existit des de sempre, són molts els autors que sostenen que aquesta activitat no només és lúdica, sinó que serveix també en el desenvolupament i l'aprenentatge. Normalment amb el joc i quan juguem fèiem representacions del món, situacions reals o imaginàries en les quals ens submergim. Ens creiem semblar-nos als personatges que s'han convertit en models o herois ideals. Alhora que ens prepara per a la vida diària, el joc ens permet escapar de la realitat, encara que sigui només per un instant de la nostra vida, per això resulta tan atractiu.